Tres mals exemples: Madrid, Barcelona, Rasquera

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol Tres poblacions, les dues primeres les més importants d’Espanya i la tercera un petit poble de les comarq…

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol


Tres poblacions, les dues primeres les més importants d’Espanya i la tercera un petit poble de les comarques de Tarragona, tenen en comú, malgrat les seves diferències, una circumstància negativa: els criteris que adopten amb motiu de la crisi.

El cas més greu és el de Madrid. Ho és per partida doble i perquè el seu exemple, negatiu en aquest cas, té un efecte multiplicador de gran abast a tota Espanya. En concret: la capital d’Espanya posarà en marxa, davant d’un silenci excessivament generalitzat, l’abolició de la festa del diumenge. És una cosa molt greu. Ho és des del punt de vista del sentit religiós de la vida, i ho és també des de la perspectiva del treball com un fet humà, lligat estretament a la seva dignitat i a la seva naturalesa. En declarar el diumenge un dia en el què es pot treballar, s’està dient que no existeix una festivitat que ens uneixi a tots en el descans. Una festivitat que permeti reunir, almenys una vegada a la setmana, a tota la família al voltant de la taula, i això és particularment greu perquè d’aquesta manera tot perd sentit d’una forma accelerada. El Govern del Partit Popular d’Esperanza Aguirre és responsable de cometre un dels majors disbarats que pot registrar la nostra comunitat.

L’altra és el projecte de Eurovegas i això la uneix a Barcelona. Ambdues liciten per una macroinstalació de joc, però el pitjor és que ho fan enganyant d’una manera grollera i descarada als ciutadans, permetent que es facin públiques xifres que són absolutes mentides. És fals que es puguin crear més de 100.000 llocs de treball directes en aquest projecte, com a molt es crearia una quarta part d’aquesta xifra, i el més probable és que sigui una desena part. És clar que diran que amb 16.000 llocs de treball nous ja s’haurà fet un pas important endavant. Cert, si no fos per les condicions que els envolten. La primera és que aquests llocs de treball no es produiran de cop ni molt menys, i el primer que entrarà en joc seran els casinos. El multimilionari americà té previst invertir en hotels i altres instal lacions en la mesura que els casinos li donin els beneficis suficients.

La seva aposta, amb diners propis, és per tant molt limitada. Per això tot i que parli d’una inversió tan brutal com són 16.000 milions d’euros, exigeix com a condició que li avalin un crèdit de 25 milions. La desproporció entre ambdues xifres hauria d’aixecar enormes interrogants sobre les característiques de la inversió que es realitzarà, els seus temps i les seves condicions. I no només això, cal exposar amb claredat quins seran els costos directes i indirectes per a l’erari públic, perquè és una evidència que la majoria de les condicions que planteja d’entrada l’inversor americà tenen un objectiu estrictament tàctic. Ja sap que són inassumibles la majoria d’elles pel Govern d’Espanya, que és en definitiva qui té la capacitat de decidir, i no els governs de Catalunya o de la Comunitat de Madrid, però el fer-ho així li permet demanar contrapartides a una i altra administració autonòmica i això és el que cal comptar, sumar i informar amb claredat. D’una manera provinciana, les dues principals comunitats autònomes d’Espanya, Madrid i Catalunya, han entrat en el joc de la subhasta, tot sota la idea de voler mostrar que es fa alguna cosa per reactivar l’economia. Al marge d’aquestes consideracions, vindria tot el ventall crític del que significa entrar en el joc a gran escala com a model econòmic, però d’això ja hi haurà ocasió de parlar amb més detall i amb més xifres.

En el cas de Rasquera la idea és diferent Es vol plantar legalment marihuana com a solució al dèficit que té l’Ajuntament. És una mesura que ha alertat a totes les instàncies judicials, però que encara no està resolta atès que no és clar que sigui d’entrada il legal. El fet que una petita població decideixi, no per unanimitat sinó amb un aferrissat conflicte intern, que aquesta és la sortida per als seus problemes econòmics hauria de preocupar. Perquè, sumant tot, Madrid, Barcelona, Rasquera, el que ens assenyala és que està succeint una cosa molt perillosa. Sabent que la crisi té una arrel moral, s’estan buscant respostes a la mateixa que passen pel camí d’accentuar la crisi moral. És com intentar curar un borratxo donant-li més alcohol.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar