Un cop més, teníem raó: l’edat de l’emancipació sexual

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol Sí, un cop més teníem raó, com la tenim en moltes qüestions que ara són…

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

Sí, un cop més teníem raó, com la tenim en moltes qüestions que ara són negades per ceguesa ideològica tot i que els fets demostren que estan equivocats els seus defensors.

En aquest cas em refereixo a l’edat per a l’emancipació sexual, que a Espanya està situada en els tretze anys. No es tracta d’un fet recent, va ser aprovada per unanimitat del Congrés i pràcticament també del Senat el 1995 amb la reforma Belloch. Des de llavors, moltes organitzacions, e-Cristians entre altres, i aquest mitjà de comunicació, ForumLibertas.com, hem reiterat l’absurd de situar l’edat de la lliure decisió per al manteniment de relacions sexuals en tan pocs anys de vida. La resposta que sempre hem rebut era objectivament terrible, però la adduïen com una raó. Avui els adolescents mantenen relacions sexuals molt aviat i no podem establir una edat que ens obligui a actuar contra això. En lloc de plantejar-se el problema de que persones que estan encara en una fase inicial de la seva formació entrin en un terreny tan seriós i que exigeix tanta responsabilitat com el de les relacions sexuals, ho feien a l’inrevés, es posaven al capdavant de la manifestació i qüestió resolta. És un greu problema polític, però no només dels que ara mal anomenen "casta política". Ho és també dels mitjans de comunicació, que han jugat amb aquest tema entre la intranscendència i la defensa a ultrança.

Ara hi ha diaris com El Mundo que fan bandera de modificar l’edat, quan al llarg d’aquesta quinzena llarga d’anys l’han assumit i l’han defensat. Evidentment, més val tard que mai, però això no implica no recordar que és el mal estat de l’opinió pública donada a Espanya per ells. Però també la pròpia societat. Ara, amb el recent cas de la menor assassinada, molts homes i dones, pares i mares, es trenquen les vestidures i s’omplen el cap de cendra dient que com és possible que es puguin mantenir relacions a tan primerenca edat. S’assabenten ara que la seva filla o el seu fill de tretze anys poden mantenir relacions amb un adult de 47 i ells no poden fer res per impedir-ho. I, si ho intenten, poden ser denunciats i castigats per la llei. A totes aquestes persones, tots aquests centenars de milers, per no dir milions de ciutadans, cal dir-los què han fet des de 1995 per no assabentar d’una qüestió que afectava la societat, als seus fills, a ells, als seus néts. És realment terrible el que passa a Espanya.

Hi ha molt cridòria contra els polítics i la política, molta crítica, i una absència de formació cívica, de sentit de la responsabilitat col·lectiva, de falta de dedicació per estar mínimament informat del que es fa, sota l’excusa que tot ho fan malament. Tenim els polítics que ens mereixem, tot poble ho té, i més en democràcia. I això vol dir que si són tan dolents és que nosaltres també ho som. Aquesta qüestió, la de l’edat d’emancipació sexual, té relació amb l’extraordinària permissivitat en aquest terreny per als adolescents, amb la complaença de massa pares i mestres, amb la propagació de malalties sexuals en gent molt jove, amb l’obsessió a definir el preservatiu com una bandera que ho resol tot i portar-la com única ensenya per a l’educació sexual a les escoles.

En definitiva, amb la dispersió que desorienta i impedeix qualsevol ritual educatiu de pas de l’adolescència a la joventut i de la joventut a l’edat adulta, en les edats en què es poden fer coses: una és l’edat d’emancipació sexual, una altra en la qual es poden casar, una altra en què poden comprar tabac i begudes alcohòliques, una altra en què poden conduir, una altra en què poden apuntar-se voluntaris a l’Exèrcit, una altra en què poden votar, i així successivament en un caos antipedagògic i incomprensible que només una gent desorientada pot tenir com a norma legal. Senyores i senyors, estimats conciutadans, n’hi ha molts que coneixeu i compliu amb el vostre deure cívic, però hi ha massa que continuen mirant cap a un altre costat. A aquests em dirigeixo, desperteu d’una punyetera vegada, perquè els forats d’aquesta barca que es diu Espanya són massa i massa grans com per continuar practicant la insensatesa, la irresponsabilitat cívica durant més temps.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar