Un gran Papa

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol Tinc un especial record personal de Benet XVI. És lògic que així sigui perquè va ser …

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

Tinc un especial record personal de Benet XVI. És lògic que així sigui perquè va ser ell qui em va nomenar membre del Consell Pontifici per als Laics per a un mandat de cinc anys que, ara, precisament en aquest mes de març, acabaria. El meu últim Plenari ha estat ajornat fins que aparegui el nou Papa. És normal, doncs, que em senti unit a ell per un vincle particular. Mai vaig pensar que podia arribar a participar en un organisme d’aquesta naturalesa. La meva sorpresa inicial, que ara subratllo, i el meu agraïment per haver-me permès ser digne de la seva confiança és una cosa que ha d’estar en l’inici de la meva petita reflexió sobre el Papa que ja no hi és.

Cal recordar que Benet XVI ha estat el Papa de la unitat. Era molt difícil trobar un successor de Joan Pau II, mort en olor de santedat i de multituds, i per això la figura del llavors cardenal Ratzinger va aparèixer amb meridiana claredat. Ell podia conduir la barca de Pere en unes noves circumstàncies que ja no comptaven amb la forta presència i el carisma de Joan Pau II. El seu mandat no ha estat ni de bon tros breu, ni per l’edat que tenia quan el van elegir ni pel temps objectiu. Vuit anys, en l’acció de govern humana, no és poca cosa.

Benet XVI és un exemple de capacitat intel·lectual, és un dels grans teòlegs de l’Església que el pas dels anys no ha limitat en la seva creativitat sinó al contrari, l’ha enfortit donant-li una gran consistència. I no em refereixo ara al seu paper com Sant Pare sinó simplement a la seva estricta tasca teològica. Només cal comparar l’entitat del seu treball en l’últim decenni amb la d’un coetani seu bé famós, Hans Küng, per comprovar el declivi d’aquest segon fins a caure en la més absoluta trivialitat. És, per tant, un gran intel·lectual de l’Església i al mateix temps un home de valor moral, de gran bondat i humilitat, condicions que són difícils de trobar en una mateixa persona.

Benet XVI ha actuat en el si de l’Església a través d’una acció doctrinal molt potent. Les seves tres encícliques han abordat qüestions clau. L’última d’elles, realitzada ja en el marc de la crisi econòmica, Caritas in veritate (Caritat en la veritat), és una reflexió nova i profunda sobre la finalitat de l’economia. Un inici que ha de ser desenvolupat pel poble de Déu. En l’anterior, Spe salvi (Salvats en esperança), va abordar un tema central del nostre temps, l’ateisme, que segueix presentant-se com la gran resposta tot i constituir "una de les grans crueltats i violacions de la justícia". I la primera de totes, la seva declaració de principis en el mandat, Deus caritas est (Déu és amor), on tracta d’una paraula utilitzada fins a la banalitat en els nostres dies i la recuperació per situar-la com essència del cristianisme. És la reivindicació de l’amor diví i humà per excel·lència.

No puc deixar de citar quelcom menys conegut però no per això privat. Són les seves intervencions a les audiències en les quals he participat com a membre del Consell Pontifici, i de les que vaig retenir el seu interès per la presència dels cristians en la vida pública, en la política, i de les condicions a què havien de subjectar-se, que havien d’assumir-se, per dur-la a terme. Només aquest aspecte constitueix un element de reflexió i d’acció en gran mesura inèdit i que mereix ser aplicat.

Benet XVI ha hagut d’afrontar problemes en la vida de l’Església perquè, com a realitat viva de 1.100 milions de persones que és, és evident que ha tingut, té i tindrà qüestions greus de naturalesa interna que confrontar. De vegades, el món secular que arriba a la dimensió religiosa de l’Església voldria al mateix temps que es comportés com els àngels en què no creu. Forma part d’un tracte poc just que sobretot determinats sectors i mitjans de comunicació apliquen i amb els que el Papa ha de bregar cada dia. Hi ha massa periodistes que treballen sotmesos al complex del ‘Codi da Vinci‘, que consisteix en que o escrius sobre una trama malèfica a les quatre parets del Vaticà o no ets ningú en termes periodístics. Cap altra institució ha registrat i està registrant aquest cúmul de barbaritats fruit de la desinformació, la incultura catòlica o simplement la mala fe. De vegades, resultat només de tenir coses per explicar en aquesta línia acomplexada, on en cada racó de la Ciutat del Vaticà hi ha una perillosa confabulació.

Ara, Benet XVI ja no està com a Papa, però segueix estant com a gran orant davant Déu. Ell continuarà acompanyant-se d’aquesta nova situació, ja ho ha dit, no per ser un Papa a l’ombra, sinó per ser un gran company en aquest viatge des de la posició més forta de totes, la de la pregària.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar