Un nou model econòmic sí, però, quin

Segueix-me a Twitter: @ jmiroardevol La crítica a l’actual situació econòmica i social és generalitzada. Molt pocs defens…

Segueix-me a Twitter: @ jmiroardevol

La crítica a l’actual situació econòmica i social és generalitzada. Molt pocs defensen que tot pugui continuar igual, ni tan sols en termes semblants. Ha anat creixent el convenciment que "el sortir de la crisi" no és quelcom immediat, ni de bon tros un retorn a temps passats. Més aviat hi ha veus que assenyalen que aquest estat actual de coses és el que caracteritzarà les nostres vides durant molt de temps. A partir d’aquesta realitat es produeixen dos grans tipus de respostes perfectament inútils. Una és la que guiada per un mecanicisme liberal s’ocupa només del comportament d’algunes magnituds, com si no hi hagués res més fora d’elles, i deixen al marge les persones concretes. Són a més visions molt a curt termini. Estan impulsades per la necessitat política de sobreviure des del poder. A l’altre extrem apareixen punts de vista pretesament radicals però l’esforç es converteix en res perquè constitueixen expressions de desitjos, més o menys justicialistas, que no tenen ni tan sols en compte els mitjans per assolir-los. Per exemple, l’anomenat ‘Partit X’ planteja "un pla de reactivació econòmica basada en la inversió pública". Fantàstic. Però, d’on surten els diners per realitzar aquest pla?, d’un Estat terriblement endeutat que pertany a la zona euro i que per tant no té cap autonomia monetària i que no pot buscar més crèdit internacional?, al marge que altres mesures que proposen farien molt inviable la consecució de diners en el mercat internacional. Poden fiar-ho tot a l’augment de la pressió fiscal, però aquest és un camí, no ens enganyem, necessari però que no aporta solucions d’avui per demà perquè el progrés no és ni de bon tros instantani. A més, és dubtós que aquests ingressos addicionals i progressius poguessin generar més recursos d’inversió, a més de recuperar la despesa pública en Sanitat i Ensenyament.

Per això és tan interessant el llibre de José Sols Lucia, Cinco lecciones de pensamiento social cristiano, perquè té la virtut d’exposar de forma molt clara un enfocament que pot donar lloc a propostes operatives. En definitiva, el que planteja és que l’actual model europeu, que tan bons resultats ha donat, bascula sobre dues potes: el mercat d’una banda, guiat per criteris socials, el que a Alemanya i a Àustria es coneix com economia social de mercat, i l’Estat social, les polítiques de benestar. Però, avui, les dues qüestions es troben en crisi. El mercat ha perdut bona part dels seus constrenyiments socials i és generador de desigualtats, la iniquitat de la qual parla el Papa, i l’Estat social manifesta les seves limitacions.

En el rerefons d’aquesta situació està el continuat desmembrament de la democràcia cristiana a Europa i la crisi profunda i irreversible de la socialdemocràcia, entesa en els seus termes clàssics: un fort sector públic, una pressió impositiva alta, bons salaris. Una de les raons fonamentals, que no l’única, que es troba en l’arrel d’aquestes fallides és la deslocalització d’empreses i la necessitat de reduir salaris per la competència internacional. Hi ha gent que encara no s’ha adonat, tot i que se situa en l’esquerra, que aquest procés de deslocalització i reajustament salarial no és res més que una dinàmica mundial de redistribució de la riquesa, des d’una Europa que havia crescut molt, però també en bona part a costa de la resta del món. Ara tot això s’està redefinint. Cada lloc de treball que es perd a Europa i es guanya a Vietnam o en altres països més propers però igualment més pobres, com són els de l’Est d’Europa, significa un empitjorament per a nosaltres, però una millora per a ells. Naturalment aquesta no és tota la qüestió. Hi ha el problema d’una economia financera esbojarrada que s’ha menjat a l’economia real i que exigeix mesures, però, fins i tot encara que les apliquéssim, l’altre procés no desistirà.

Per això és tan interessant que ens replantegem la realitat en totes les seves dimensions i per això és tan interessant el llibre de Sols, perquè apunta a la tercera pota, que pot donar lloc a un enfocament nou. Es tracta del principi de reciprocitat per reformular el mercat en clau de solidaritat. Es tracta de fer negoci per guanyar-se la vida, evidentment, però també d’aconseguir que els altres prosperin. Si aquesta és la dinàmica comuna, la cultura generalitzada, la transformació a millor serà possible.

En aquesta línia, la Jornada que celebrem el dissabte, de reflexió i debat sobre un moviment social cristià d’alliberament, no és gens més que el projecte de plasmar en activitats concretes totes aquestes necessitats. Ni es pot continuar com fins ara, ni hi ha solucions màgiques que per la força d’unes poques lleis i de l’Estat resolguin la situació. Aquesta només podrem superar a través de la societat, de la seva cultura i les seves pràctiques.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>