Vàndals i agressors, un problema de desordre moral

El vandalisme i les agressions s’han doblat en el transcurs de l’últim any en els Ferrocarrils de la Generalitat. També ha e…

Forum Libertas

El vandalisme i les agressions s’han doblat en el transcurs de l’últim any en els Ferrocarrils de la Generalitat. També ha estat molt important l’augment a RENFE–Rodalies de Barcelona, però aquest no és un fet exclusiu de Catalunya, la realitat espanyola està plena d’evolucions semblants. I el diagnòstic també sembla vàlid per a tothom: els responsables d’ambdues companyies consideren que no és un fet específic sinó la conseqüència d’una evolució general. I també la solució. S’espera combatre el greu programa que només en danys als equips i instal·lacions costen un total de 4 milions d’euros a l’any amb més policia i càmeres de seguretat. És aquesta la resposta, o només una petita i necessària part de la mateixa?

És una evidència: en un nombre creixent, adolescents i joves practiquen la violència i el vandalisme, la bretolada com una forma d’esbarjo. El seu respecte per la dignitat de les altres persones i els béns de la comunitat és zero. És la part més visible i creixent d’un gran i destructiu iceberg: el fracàs de la nostra societat en educar. De les famílies catalanes, un 38,5% són incapaces d’educar bé als seus fills. No conec la data equivalent per a Espanya, perquè diria que no hi cap estudi sobre aquesta vesant de la qüestió. També l’escola, l’educació del lleure, el paper de la comunitat que incorpora els mitjans de comunicació, i dels poders públics, han fracassat estrepitosament en la seva tasca educadora. No tothom té la mateixa responsabilitat, però sí participa en ella. Però, quan es parla de crisi de l’educació, una crisi gran, absoluta, ¿què significa? Cal educar en valors és la resposta que toca. Sí, però, per què no s’aconsegueix? Aquesta és la pregunta del milió. I la nova resposta és un altre interrogant: en quins valors educar?, i abans que aquest, encara: què és un valor? Si no sabem que és i quin sistema configuren, com es relacionen entre ells, quins són els valors constitutius sense els que no poden existir tots els altres, com podem educar?

En realitat, ‘valor’ és una de tantes paraules ‘tòtem’ de la nostra societat. Un refugi pels perduts en el laberint d’Ariadna en que s’ha convertit la nostra cultura moral. Aquesta confusió és tan exagerada que havent-hi un problema radical de valors, el camp del coneixement que l’estudia, l’Axiologia, és una perfecta desconeguda.

Però, a més d’esbrinar la naturalesa i característica dels valors, cal dir que amb ells no farem res si les persones no són capaces de dur-los a la pràctica. Una cosa és conèixer-los, i una altra aplicar-los. Per fer-los efectius es depèn de les virtuts, és a dir les capacitats educades fins a convertir-les en hàbits, d’actuar bé. I ambdues coses només són possibles de manera comprensible si configuren un ordre moral. I arribats a aquest punt cal reivindicar una vegada més la recuperació de l’eix de la nostra tradició cultural, que no és altra que l’ètica aristotèlic-tomista, que arriba viva i potent al nostre temps, com ho mostra de manera especialment brillant l’obra de Alasdair MacIntyre. Aquesta necessitat senyala un doble objectiu, el cultural, pel renaixement d’un ordre moral; i el polític, en quan a la capacitat de traduir aquells fonaments ètics en projectes i polítiques públiques concretes.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Segueix-me aTwitter: @jmiroardevol

Hazte socio

También te puede gustar