Zapatero, el CGPJ i el cinisme d’El País (de paper)

Davant els fets esdevinguts ahir, particularment rellevants, un referit a l’òrgan de govern dels jutges, el CGPJ, una de les institucions b&agr…

Forum Libertas

Davant els fets esdevinguts ahir, particularment rellevants, un referit a l’òrgan de govern dels jutges, el CGPJ, una de les institucions bàsiques de l’Estat; i l’altre que pertoca al diàleg social, solament es pot concloure que Zapatero ha causat una divisió profunda d’aquest país, que no existia abans del seu govern, i ha contribuït de forma decisiva a deteriorar les institucions, per acció i omissió, per imprudència i per incapacitat.

La llei de l’avortament tal com està plantejada és evident que, d’una banda, resulta inconstitucional, perquè no es pot compatibilitzar la naturalesa del bé jurídic protegit del fetus amb la lliure decisió de la mare per a avortar, i per l’altre és extremadament radical. És fals que se sembli a les lleis europees, perquè en aquest entorn la dona que avorta fora de la llei té un càstig penal i no simplement administratiu, i no existeix la possibilitat de tal pràctica per a les menors sense el coneixement i l’autorització dels seus pares, ni s’aplica l’avortament eugenèsic sense limitacions.

Pel que es refereix al diàleg social, Zapatero ha furtat la seva responsabilitat d’adoptar les mesures adequades per a plantar cara a la crisi i s’ha refugiat a esperar un acord entre sindicats i empresaris. S’ha perdut un temps valuosíssim i ara solament queda un altre conflicte perquè cadascuna de les parts està desprestigiant l’altra. L’única cosa que li queda al president del Govern és el que està fent: l’amenaça pura i dura sobre la CEOE perquè al final pacti alguna cosa. Un desastre de la política social i econòmica en plena crisi. La seva por cerval als sindicats ha bloquejat la seva capacitat de decidir.

En el cas del CGPJ, el resultat final, amb la negativa de la meitat dels seus membres de dictaminar la constitucionalitat de la llei, donant lloc a un empat, és el mínim que es podia esperar d’unes persones que tinguin un grau suficient d’objectivitat jurídica. El més interessant del cas és la reacció d’El País, que carrega contra el president del Consell per no haver donat suport a la llei. ¿Per què hauria de fer-ho si està en desacord amb la mateixa? Perquè és catòlic? El que El País diu en la seva línia editorial és que l’única creença que té vetada la capacitat de raonar són els catòlics, perquè a veure si resultarà ara que els altres membres que van votar a favor de la constitucionalitat de la llei no tenen creença alguna i ho van fer perquè és un exemple d’adequació a la norma constitucional. Són uns cínics; El País, vull dir.

Només calia llegir el retorçament impresentable del dictamen que es posava a votació per a constatar que qui votés a favor havia de fer-ho amb enrogiment. Però el fet determinant no ha radicat en l’actitud del president, que per altra banda ha estat en la seva forma de procedir d’una neutralitat i objectivitat exquisida, sinó en l’actuació de dos membres, d’una banda Ramón Camp, de CIU, i per altra Margarita Uría a qui li van encolomar un mort que va acceptar amb gust, després veurem perquè.

He tingut diverses converses amb Duran i Lleida d’UDC i president del grup de CIU en el Congrés, i també amb els màxims responsables de Convergència Democràtica, sobre aquest tema (ENLLAÇ). La qüestió sempre ha estat la mateixa, i això és el que es votava ahir el Consell: si la llei s’ajustava o no a la Constitució, no si els membres del Consell eren favorables o no a l’avortament. El vot de Dívar, el President del Consell, és, en aquest sentit, igual que l’abstenció de Ramon Camp, que va ser la determinant, perquè tota la resta era conegut, em consta, des de fa setmanes. El Govern ha fet una pressió desmesurada sobre CIU i sobre Duran Lleida perquè votessin a favor. Segurament això ha comportat l’abstenció, perquè de no ser així fins i tot era probable el vot en contra. Fins al mateix dimecres, el Ministre de Justícia perseguia amb trucades telefòniques a Duran i Lleida per a fer-los canviar el vot. No ho van aconseguir però els surt més barat políticament apuntar contra Dívar, perquè no és moment de buscar-se conflictes amb el tercer grup de la Càmera en un moment que li costa tant a Zapatero obtenir majories necessàries. S’ha de conformar amb la bufetada, i a esperar temps millors.

El cas del PNB he de dir que amb la seva actitud resulta particularment criticable, i puc dir-ho amb una certa autoritat moral i amb objectivitat perquè en moltes altres ocasions he defensat aquest partit, cosa que no resulta precisament popular. El PNB ha assumit la defensa de la posició del Govern d’una manera total i absoluta. El que ha succeït en el CGPJ és solament el pròleg del que farà en el Parlament, fins a l’extrem que per primera vegada l’executiva presidida per Urkullu prohibeix l’exercici de la llibertat de vot sobre el tema de l’avortament, com venia sent tradicional en qüestions d’aquesta naturalesa. Votaran en bloc per instrucció del partit, si les reaccions socials al País Basc no fan alterar aquesta decisió estratègica, que naturalment té un preu. A canvi s’asseguren que el Partit Socialista Basc no doni suport el projecte del PP de desbancar-los de la presidència de la Diputació foral d’Àlaba. Canvien principis per poder econòmic. Per això dic que em sembla una actitud especialment censurable, i segurament el qualificatiu peca d’amable.

Hazte socio

También te puede gustar