La baixa natalitat queda cada vegada més lluny de poder cobrir la mortalitat a Catalunya. Amb un saldo vegetatiu negatiu, variable que indica la diferència entre naixements i defuncions, amb una decreixement accelerat posa en perill l’economia a Catalunya a mig termini. Si ja en el primer semestre de l’any passat els resultats no eren gaire optimistes, amb un saldo de -1.586, aquest primer semestre s’ha superat la pèrdua de -4.180.
Això significa que la natalitat no només no cobreix el canvi generacional, sinó que posen totalment en perill la piràmide demogràfica. Les grans dificultats que sofreixen els catalans per a conciliar vida laboral i familiar, juntament amb dificultats econòmiques, són alguns dels motius que expliquen la caiguda demogràfica.
A la resta d’Espanya la situació no és millor. Només cinc Comunitats Autònomes aconsegueixen tenir un saldo vegetatiu positiu. En ordre ascendent, aquestes són Ceuta (216), Melilla (369), Illes Balears (428), Regió de Múrcia (997) i, en primera posició la Comunitat de Madrid (3.714).
Per una altra banda, però, el panorama és desolador. En només el primer semestre d’aquest any Galícia (-9.135), Castella i Lleó (-7.857) i la Comunitat Valenciana (-5.959) han registrat uns preocupants resultats.
Evolució de la natalitat i de la mortalitat. Dades: INE. Font: Elaboració pròpia.
En un país que manté una taxa de fertilitat pròxima al reemplaçament generacional, l’augment de la longevitat condueix gradualment a la conquesta d’anys de vida en edat avançada sense que es perdi la força de la població en edat activa.
En canvi, si la taxa de fertilitat queda significativament per sota del llindar del 2,1, el cost de l’augment de la longevitat (en termes de seguretat social i de salut pública) es torna cada vegada menys sostenible, ja que la baixa natalitat erosiona la columna vertebral de la població activa, afeblint així la capacitat del país per a produir riquesa i benestar.
En el cas d’Espanya, la població envelleix a una major velocitat durant els últims anys. Les defuncions han augmentat un 6,8% més a causa de la vellesa demogràfica que presenta la societat actual. La principal causa de mort ha estat per tumors, sent aquest cas més gran entre els homes (297 per cada 100.000 habitants) que les dones (184,9).
Les malalties respiratòries ocupen el segon lloc en total, més comú entre dones en aquest cas (286,9) que en homes (247,6). Dins de les causes externes el suïcidi continua ocupant el primer lloc, amb 3.602 morts (el doble que el de les morts per accidents de trànsit).
