fbpx

Afecta l’avortament a les pensions?


Aquesta és una pregunta que el feminisme de gènere, i en general la majoria dels partits i mitjans de comunicació, volen censurar, però que cal formular, més quan aquest pilar de l’Estat del benestar està en crisi.

La resposta és afirmativa clarament, primera afirmació. Fa anys que se sap, com ho mostren diversos estudis acadèmics, i el seu efecte va més enllà de les pensions perquè afecten el conjunt dels ingressos de l’estat.

En una data tan allunyada com 1999, la Revista Española de Investigaciones Sociológicas de juliol-setembre publicava una detinguda anàlisi de l’experta Margarita Delgado. La Evolución reciente de la fecundidad y el embarazo en España. La influencia del aborto la conclusió era evident: l’avortament incideix de manera important, i ho fa de forma diferent segons el grup d’edat de la dona. Més en les més joves, les menors de 24 anys, i majors de 40 anys. S’observa a més que creix en la seqüència dels anys observats, 1987, 1990 i 1999. L’autora en considerar el desenvolupament de l’avortament, tot i l’abundància de mètodes anticonceptius, assenyala: «El que sembla també bastant provat és que l’avortament té així mateix els seus costos, tant físics com psíquics». I aquesta és una altra veritat censurada que també cal abordar.

Estem parlant de 1999, quan els avortaments eren 58.000, mentre que ara (2017) se situen en els 94.000, amb una taxa d’afectació sobre 1.000 dones que ha passat del 6,52 a un 10,51. Cal advertir que amb l’envelliment accelerat de la població aquesta manera de mesurar la seva incidència és enganyosa, perquè cada vegada hi haurà més dones fora d’edat d’engendrar, per tant, la mesura hauria de referir-se al nombre de dones en edat fèrtil, amb la qual cosa l’impacte de l’avortament es multiplicarà.

Abans de la crisi del 2008 una experta en comptabilitat generacional va realitzar l’Estudio sobre el Estado del bienestar en España. Per a la Fundació per al Desenvolupament Humà i Social. Es tractava d’observar la sostenibilitat del sistema de benestar espanyol basant-se en la metodologia de la comptabilitat generacional. El resultat -ja abans de la crisi- era que no era sostenible. Per aconseguir-ho era necessari augmentar els impostos o reduir les prestacions, o una combinació de tots dos. Una idea de l’impacte de l’avortament ens la brinden els diferents escenaris.

En el cas d’una immigració alta a la hipòtesi INE 2005 l’increment impositiu havia de situar-se en 18,40%. Si l’escenari d’immigració era baix, llavors augmentava fins al 25,60%. Però si es reduïa l’avortament, baixava fins a un 17,60%. Només si s’aconseguia la llunyana taxa de reemplaçament, de 2,1 fills per dona en edat fèrtil, s’obtenia un resultat millor, un 17,30% d’augment.

Però cal afegir que aquesta millora de la fecunditat és més fàcil amb menys avortaments. I això era amb dades prèvies a la crisi, si ara es repetís l’estudi, la bretxa de sostenibilitat seria molt més elevada. La hipòtesi de la reducció de l’avortament significava una disminució de la pressió fiscal de 8 punts percentuals en l’escenari de baixa immigració, i 0,30 pp en el d’alta. Amb les dades actuals postcrisi i l’augment dels avortaments, seria molt més.

La reducció dels avortaments no només comporta disposar de més població activa autòctona, i per tant, amb un millor capital humà que el procedent de la immigració, i amb majors aportacions a la Seguretat Social, sinó que el correlat significa un augment important dels ingressos de l’estat. Cal considerar, a més, que els efectes de l’avortament són acumulatius en les pèrdues que genera, en termes econòmics, i és clar de població: la dona que no neix tampoc tindrà descendència, i així mateix els ingressos en termes de seguretat social i impostos també posseeixen aquest caràcter.

De tot això vaig informar amb molt de detall quantitatiu a la comissió del Congrés que va debatre l’actual llei de l’avortament. Després de 40 minuts d’explicar la metodologia, les hipòtesis quantitatives i els resultats econòmics, que eren aclaparadors, l’única qüestió que va suscitar entre els diputats del partit del govern, el PSOE, va ser aquesta: «Així que vostè vol que les dones no avortin», i es va acabar. En cap cas vaig plantejar cap conseqüència política, només els efectes econòmics, però és obvi que els que defensen l’avortament, el benestar les pensions i la seva sostenibilitat els importen un rave.

T’ha interessat aquesta opinió? Si vols que continuem sent una veu clara que informa sobre la realitat i combat la manipulació.

Ajuda’ns !!!

Fes una subscripció de suport a ForumLibertas clica aquí

Print Friendly, PDF & Email
¿Te ha gustado el artículo? Ayúdanos con 0,50€ para seguir haciendo noticias como esta
' Donar 0,50€

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Rellena este campo
Rellena este campo
Por favor, introduce una dirección de correo electrónico válida.