El conseller d’educació Josep Bargalló ha tornat a insistir sobre el seu propòsit de liquidar la classe de cultura religiosa confessional a l’escola, malgrat que és un dret constitucional impartir-la. És una fixació ideològica d’ERC en general, i de Bargalló en particular, si bé el lideratge de Junqueras i les seves reiterades al·lusions a la seva fe catòlica podien fer pensar en una major ponderació.
Bargalló vol liquidar la classe de cultura religiosa confessional i substituir-la per una altra de cultura religiosa en general, sota l’argument que a l’escola pública aquella ensenyança no hi té cabuda. Va molt més enllà del govern del PSOE, que s’ha limitat ha excloure la seva valoració en la nota mitjana. Amb aquest criteri socialista ja es discrimina la religió, perquè l’assignatura alternativa, valors cívics, clarament una “maria” sí que puntua. D’aquesta manera qui fa religió té menys possibilitats de millorar la nota amb una assignatura fàcil, que un que no la faci. Però Bargalló va més enllà i la vol liquidar. Jurídicament no ho pot fer perquè és un dret fruit d’un tractat internacional amb la Santa Seu i per tant d’obligat compliment, i també obvi perquè el marc jurídic estatal així ho determina.
Però la qüestió més important se situa en el punt de partida. La classe de cultura religiosa confessional no neix d’una concessió de l’Estat a les confessions religioses -aquestes tan sols són les responsables d’instrumentar-ne l’aplicació amb garanties-, sinó que neix del principi constitucional que tenen tots els pares, amb independència de si van a l’escola pública o concertada, que els seus fills rebin l’educació moral i religiosa d’acord amb les seves conviccions. Bargalló el que fa és substituir els pares per “l’Estat” És una visió jacobina, que contrasta amb la visió de l’Estat a l’hora d’enfocar el tema català. L’escola ha de formar en coneixements específics, i alhora col·laborar amb l’educació familiar, i no voler-se constituir com una alternativa.
