Com gairebé sempre que es produeix un trencament en la tendència electoral, (en el cas andalús la pèrdua de l’hegemonia d’esquerres), les enquestes ho reflecteixen malament, per la molt humana raó que la cuina de les dades tendeix a ser conservadora, i a considerar biaixos el que són transformacions profundes del comportament electoral. Sigui com sigui, el resultat ha sorprès per l’enfonsament del PSOE i els pèssims resultats de Podem-Esquerra Unida, que no només treuen menys diputats anant junts que per separat, sinó que resulten incapaços d’aconseguir vots de l’hemorràgia socialista. Tota una advertència per a Iglesias.
Cinc són les causes que expliquen un desastre que posa fi a una hegemonia de 36 anys, una de les més prolongades d’Europa. Tres eren a l’ADN de la Junta de fa anys, i de fet formen part del seu potencial electoral, són estructurals. Són la corrupció, el govern clientelar, que òbviament implica també un determinat grau de corruptela, i la incapacitat per obtenir resultats de tants anys de gestió i govern amb gairebé tots els sectors en fanalet vermell d’Espanya. Aquests tres, mal que bé, podrien explicar la derrota per un procés acumulatiu de desgast, però no serveixen per il·luminar les causes de les, tanmateix, pèrdues de la gent de Teresa Rodríguez i el nul rèdit de la caiguda de Díaz. I és en això on incideixen les altres dues causes.
La “inflamació política” que ha provocat l’independentisme català, convertint-se en un cavall de batalla que ha fet estralls a les files de l’esquerra, i també, i aquesta és una dada rellevant que no pot passar desapercebuda, la desqualificació del feminisme de gènere i LGBTI, un tema molt propi de VOX, i que li ha reportat un viver de vots. Fins ara, cap partit, començant pel PP, ha estat capaç d’encarar els excessos en aquest àmbit, legals, de mitjans i de polítiques, el que deixava clarament un nínxol electoral sense atendre, fins que aquell partit s’ha llançat a fons. Són aquestes dues qüestions, sobretot, i la immigració, però amb efectes més localitzats, com a El Ejido, i en general els resultats de Huelva, les que expliquen la caiguda de l’esquerra.
