fbpx

11 punts clau del creixement de la població mundial fins al 2100

El creixement de la població mundial seguirĆ  anant a mĆ©s entre 2019 i 2100. Però, Ā«per primera vegada en la història moderna, s’espera que la població mundial prĆ cticament deixi de crĆ©ixer a finals d’aquest segleĀ«, segons un recent estudi elaborat pel Pew Research Center.

Les conclusions de l’informe ‘World’ s population is projected to nearly stop growing by the end of the century‘ (‘Es preveu que la població mundial gairebĆ© deixi de crĆ©ixer a final de segle’) apunten com a causa d’aquest canvi a Ā«la caiguda de les taxes mundials de fertilitatĀ«.

TambĆ© adverteixen del progressiu envelliment de la població a causa del creixement de l’edat mitjana a tot el món.

En aquest context, ƀfrica experimentarĆ  un fort creixement de població en les pròximes dĆØcades; mentre Europa i AmĆØrica Llatina el reduiran; ƀsia creixerĆ  fins 2055 i desprĆ©s anirĆ  en declivi; i l’ƍndia superarĆ  a la Xina com a paĆ­s mĆ©s poblat.

L’augment de la població mundial, en xifres

L’estudi inicia la seva anĆ lisi mostrant algunes xifres sobre l’augment de la població mundial entre 1950 i 2100.

Així, «per 2100, es preveu que la població mundial arribarà aproximadament els 10.900 milions, amb un creixement anual de menys del 0,1%, una forta disminució respecte als nivells actuals», assenyala.

«Entre 1950 i avui, la població mundial va créixer entre un 1% i un 2% cada any, i la quantitat de persones va augmentar de 2.500 milions a més de 7.700 milions», detalla.

Per la seva banda, en el seu informe bianual sobre població que acaba de fer pĆŗblic, l’ONU ve a coincidir en la seva previsió per a final de segle: 11.000 milions d’habitants; i tambĆ© coincideix que es creixerĆ  a un ritme inferior del previst.

AixĆ­ mateix, en aquest informe s’adverteix de l’envelliment poblacional en zones com Europa i AmĆØrica del Nord, que podria ser palĀ·liat en part per les migracions, i del ritme desigual de creixement.

Ā«A causa de l’augment de l’esperanƧa de vida en nĆ©ixer i la disminució dels nivells de fecunditatĀ», la població envellirĆ . Es tracta d’un algoritme que porta al fet que Ā«el nombre de paĆÆsos que experimenten una reducció en la grandĆ ria de la seva població estĆ  creixentĀ», concreta l’ONU

11 punts clau en l’evolució de la població mundial

Tornant a l’estudi del Pew Research Center, en les seves conclusions cita a l’informe de Nacions Unides i detalla 11 punts clau de les Ā«perspectives de la població mundial 2019Ā» de l’ONU, que reproduĆÆm a continuació:

1. S’espera que la taxa global de fecunditat sigui de 1,9 naixements per dona per a l’any 2100, xifra inferior als 2,5 actuals.

Es preveu que la taxa caigui per sota de la taxa de fertilitat de reemplaƧament (2,1 naixements per dona) per 2070, com mostra la part esquerra d’aquest grĆ fic, reproduĆÆt a partir de l’estudi.

evolución de la población mundial

La fertilitat global cau a mesura que el món envelleix.

Cal recordar que la taxa de fertilitat de reemplaƧament Ć©s el nombre de naixements per dona necessaris per mantenir la mida d’una població.

Respecte d’això, cal destacar que la població musulmana estĆ  creixent a un ritme imparable grĆ cies a la seva taxa de fecunditat (2,9 fills per dona), que estĆ  molt per sobre de la taxa de reemplaƧament (2,1) i de l’actual mitjana de 2,5 al món.

De fet, la població musulmana al planeta haurĆ  crescut el doble que la cristiana en 2060 per la seva alta natalitat, segons un altre recent estudi d’aquest centre de recerca.

Quant a Espanya, les Ćŗltimes dades de l’Institut Nacional d’EstadĆ­stica (INE) mostren que la seva taxa de fecunditat bat qualsevol rĆØcord negatiu: 1,25 fills per dona el 2018, quan un any abans era de 1,31.

envejecimiento

La caiguda de la fecunditat i l’envelliment estan garantits a Europa, sobretot a Espanya

2. S’espera que l’edat mitjana del món augmenti a 42 anys en 2100, en comparació amb els 31 actuals, i de 24 el 1950, com es pot observar a la dreta del grĆ fic anterior.

A causa d’això, Ā«entre 2020 i 2100, es preveu que la quantitat de persones de 80 anys i mĆ©s augmenti de 146 milions a 881 milionsĀ», assenyala l’estudi.

Coincidint amb l’informe de l’ONU, el del Pew Research Center insisteix que els factors que contribueixen a l’augment de l’edat mitjana són l’augment de l’esperanƧa de vida i la caiguda de les taxes de fertilitat.

TambĆ© en aquest apartat Espanya destaca per les seves dades negatives: l’edat mitjana supera ja els 44 anys, amb el que l’envelliment de la població va a mĆ©s, segons el ‘Moviment Natural de la Població. Any 2018 ‘publicat per l’INE.

ƀfrica s’enlaira; Europa i AmĆØrica Llatina cauen

3. ƀfrica Ć©s l’Ćŗnica regió del món que es projecta que tindrĆ  un fort creixement de la població durant la resta d’aquest segle.

Entre 2020 i 2100, s’espera que la població d’ƀfrica augmenti de 1.300 milions a 4.300 milions, com es veu en aquest altre grĆ fic.

evolución de la población mundial

Es preveu que la població que creix a l’ƀfrica es mantindrĆ  fort al llarg d’aquest segle

Les projeccions mostren que aquests avenƧos es produiran principalment a l’ƀfrica subsahariana, que s’espera que es tripliqui en la població per 2100.

Es preveu que les regions que inclouen als Estats Units i CanadĆ  (AmĆØrica del Nord) i AustrĆ lia i Nova Zelanda (Oceania) creixeran durant la resta del segle, tambĆ©, però a un ritme mĆ©s lent que el d’ƀfrica, cita l’estudi.

4. S’espera que Europa i AmĆØrica Llatina disminueixin la seva població per a l’any 2100.

Es preveu que la població d’Europa abast un mĆ xim de 748 milions el 2021. S’espera que la regió d’AmĆØrica Llatina i el Carib superi a Europa en 2037 abans d’arribar als 768 milions en 2058.

5. Es preveu que la població d’ƀsia augmenti de 4.600 milions el 2020 a 5.300 milions en 2055, i desprĆ©s comenci a disminuir.

La població de la Xina arribarà al seu punt màxim en 2031, segons les previsions, mentre que les poblacions de Japó i Corea del Sud disminuiran després de 2020.

S’espera que la població de l’ƍndia creixi fins 2059, quan arribarĆ  als 1.700 milions. Mentrestant es calcula que, IndonĆØsia, el paĆ­s mĆ©s poblat del sud-est asiĆ tic, arribi a la seva població mĆ xima en 2067.

población en África

ƀfrica serĆ  la regió del món que mĆ©s haurĆ  crescut a finals d’aquest segle

6. A la regió d’AmĆØrica del Nord, s’espera que la migració de la resta del món sigui el principal motor del creixement continu de la població.

AixĆ­, els cĆ lculs apunten que la població immigrant als Estats Units vegi un augment net de 85 milions en els propers 80 anys (del 2020 a 2100) segons les projeccions de l’ONU, aproximadament igual al total dels següents nou paĆÆsos mĆ©s alts combinats.

A CanadĆ , Ć©s probable que la migració sigui un motor clau del creixement, ja que s’espera que les morts al CanadĆ  superin en nombre als naixements.

7. Es preveu que sis paĆÆsos representaran mĆ©s de la meitat del creixement de la població mundial fins al final d’aquest segle, i cinc estan a l’ƀfrica, com constata aquest quadre amb els 10 paĆÆsos amb major població en 1950, 2020 i 2100.

Evolución de la población mundialPer 2100, es projecta que 5 dels 10 paĆÆsos mĆ©s grans del món estiguin a l’ƀfrica

L’informe assenyala que s’espera que la població mundial creixi en aproximadament 3.100 milions de persones entre 2020 i 2100, i que mĆ©s de la meitat d’aquest augment provindrĆ  de NigĆØria, la RepĆŗblica DemocrĆ tica del Congo, TanzĆ nia, Etiòpia i Angola, juntament amb un paĆ­s no africĆ  (Pakistan).

A mĆ©s, cal ressaltar que, d’aquests 10 paĆÆsos el 2100, 6 d’ells tenen percentatges significatius de població musulmana, la que mĆ©s creix: NigĆØria (mĆ©s del 50%); Pakistan (95%); IndonĆØsia (88%); Etiòpia (29%); TanzĆ nia (entre el 35 i el 45%); i Egipte (85%).

Evolución de la población mundial

D’aquĆ­ a 10 anys l’ƍndia haurĆ  superat a la Xina en població

ƍndia superarƠ a la Xina

8. Es projecta que l’ƍndia superarĆ  la Xina com el paĆ­s mĆ©s poblat del món per 2027.

Mentrestant, NigĆØria superarĆ  els Estats Units com el tercer paĆ­s mĆ©s gran del món en 2047, segons les projeccions de l’informe.

9. Entre 2020 i 2100, s’espera que 90 paĆÆsos perdin població.

Es preveu que dos terƧos de tots els paĆÆsos i territoris a Europa (32 de 48) perdin població per a l’any 2100.

A AmĆØrica Llatina i el Carib, s’espera que la meitat de la població dels 50 paĆÆsos de la regió disminueixi.

Entre 1950 i 2020, en contrast, només sis països en el món van perdre població, a causa de taxes de fertilitat molt més altes i una població relativament més jove en les últimes dècades.

10. Es preveu que l’ƀfrica superarĆ  a ƀsia en els naixements per a l’any 2060.

S’espera que la meitat dels nadons nascuts al món neixin a l’ƀfrica per al 2100 (50%), mentre que entre 1950 i 1955 aquest percentatge era del 12%, segons reflecteix l’informe.

En aquest context, s’espera que NigĆØria tingui 864 milions de naixements entre 2020 i 2100, la major quantitat de qualsevol paĆ­s africĆ , de manera que el nombre de naixements a NigĆØria superaria els de la Xina per 2070.

Mentrestant, s’estima que aproximadament un terƧ dels nadons del món naixeran a ƀsia a finals d’aquest segle (36%), menys de la meitat en l’actualitat, quan era d’un mĆ xim del 65% en el perĆ­ode 1965-1970.

11. S’espera que la regió d’AmĆØrica Llatina i el Carib tingui la població mĆ©s envellida de qualsevol regió del món per a l’any 2100, com mostra aquest Ćŗltim grĆ fic.

evolución de la población mundialAmĆØrica Llatina i el Carib tenien una de les poblacions mĆ©s joves del món en 1950; Per 2100, s’espera que tingui la mĆ©s envellida del món

El 1950, l’edat mitjana de la regió era de 20 anys. Aquesta xifra es projecta a mĆ©s del doble, a 49 anys, per a l’any 2100, diu l’estudi.

Aquest patró Ć©s evident quan es mira a paĆÆsos individuals a la regió. Per exemple, el 2020, s’espera que totes les edats mitjanes del Brasil (33), Argentina (32) i MĆØxic (29) siguin menors que l’edat mitjana als Estats Units (38).

No obstant això, per al 2100, es preveu que les tres nacions llatinoamericanes seran mĆ©s envellides que els Estats Units. L’edat mitjana Ć©s de 51 a Brasil, 49 a MĆØxic i 47 a l’Argentina, en comparació amb una mitjana d’edat de 45 a Estats Units.

Altres dades que facilita l’informe apunten que Colòmbia pateixi una transició particularment dura, amb la seva edat mitjana mĆ©s que triplicant entre 1965 i 2100, de 16 a 52 anys.

Per la seva banda, el Japó tindrĆ  l’edat mitjana mĆ©s alta de tots els paĆÆsos del món el 2020, als 48 anys; i es calcula que l’edat mitjana d’aquest paĆ­s continuĆÆ augmentant fins a aconseguir un mĆ xim de 55 en 2065, encara que s’espera que sigui menor en 2100 (54).

Per a aquest moment, es preveu que el paĆ­s amb l’edat mitjana mĆ©s alta sigui AlbĆ nia, amb una edat mitjana de 61 anys, conclou l’estudi.

Print Friendly, PDF & Email
ĀæTe ha gustado el artĆ­culo? AyĆŗdanos con 0,50€ para seguir haciendo noticias como esta
' Donar 0,50€

No se han encontrado resultados.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no serÔ publicada.

Rellena este campo
Rellena este campo
Por favor, introduce una dirección de correo electrónico vÔlida.