La Fundació Pro Vida de Catalunya ha fet públic el seu malestar pel tracte discriminatori al qual es veu sotmesa per l’Ajuntament de Barcelona, i la Generalitat:
- A la sessió de control al Parlament del passat 21 de novembre, la CUP va preguntar al conseller del Departament d’Afers Socials, Treball i Famílies, per quins motius s’havien atorgat subvencions per valor de 30.000€ a una entitat que “actua en contra del dret a decidir de les dones”.
- A la sessió plenària de l’Ajuntament de Barcelona del 23 de novembre de 2018, es va aprovar la proposta de la CUP-Capgirem Barcelona, de fer un informe sobre les derivacions de dones gestants des dels Serveis Socials de l’Ajuntament a la Fundació Pro Vida de Catalunya i “posar els mecanismes necessaris per deixar de derivar dones a aquesta Fundació de manera immediata”.
- La realitat és però que la Generalitat no atorga ajuts per a l’atenció de dones embarassades que volen tenir el fill, i el govern municipal d’Ada Colau no renova el conveni signat en l’època de l’alcalde Trias amb la mateixa finalitat, i no únicament això sinó que dóna instruccions als serveis socials perquè no enviïn dones necessitades que no volen avortar als serveis de provida.
No és l’únic cas. En altres comunitats autònomes, les associacions provida són marginades dels ajuts. El primer protagonista d’aquest maltractament és el propi govern de l’Estat. Obsessionats amb l’avortament, cometen el tràgic error de subvencionar l’homicidi del que ha de néixer i deixar sense cap mena d’ajuda a les mares que volen tenir el seu fill.
D’aquesta manera es nega a les mares la llibertat d’optar entre realitzar la seva maternitat o refusar-la.
Des de la nostra perspectiva cristiana, aquesta situació defineix una estructura de pecat a la qual cal enfrontar-nos i transformar a favor de la vida.
Des de la nostra perspectiva cívica, aquesta situació defineix una irresponsabilitat monstruosa que castiga el futur del país, és a dir, castiga als nostres joves i adolescents amb una llosa insuportable. Per què és així?:
Ho definia molt bé el professor Alessandro Rosina, Director del Departament de Ciències Estadístiques de la Universitat Catòlica de Milà al diari El País (10/12/18): Les poblacions per sota de la taxa de reemplaçament de 2,1 fills per dona, sofreixen un procés d’envelliment de la població, el que determina que el cost d’augment de la longevitat en termes de pensions i sanitat pública esdevingui insostenible. Creix en nombre de persones jubilades que ha de suportar cada persona en edat de treballar. A aquest fet se li afegeix l’elevat endeutament públic (pràcticament del 100% del PIB en el cas espanyol). Significa que amb el pas dels anys per manca de naixements, hi hauran menys persones en edat de treballar que suportaran un major endeutament per càpita. Condemnen així a tots els menors de 65 anys a una pesada llosa. Més gent gran que dependran dels impostos i quotes de menys treballadors, i més cost del deute públic per cada treballador. Aquesta és l’herència col·lectiva que deixem als nostres fills.
Espanya està molt lluny de la taxa de reemplaçament. Necessitaríem 0,75 naixements addicionals per dona en edat d’infantar.
I a sobre han convertit l’avortament en bandera, incentivant-lo econòmicament, cultural i política. Ja significa de l’ordre d’1 de cada 4 naixements, en imputació directa, més del 30% amb l’addició indirecta.
Cal posar fi immediatament a aquest estat de coses injustes, perjudicials, suïcides, contràries al bé comú.
Demanem:
- Totes les administracions públiques han d’aportar amb normalitat, quan no amb prioritat, recursos a les entitats provida, i a totes aquelles que es dediquen a ajudar a les mares que volen realitzar la seva maternitat, en forma de convenis o subvencions començant pel govern espanyol, junt amb els autonòmics i poders locals, diputacions i ajuntaments.
- Els serveis socials han de presentar a les dones que acudeixen a ells l’opció de tenir el fill com a via alternativa a l’avortament i, adreçar-les a les entitats socials que venen desplegant aquest servei impagable.
Firma la petició de Change dirigida al Presidente del Govern per posar fi a la discriminació que pateix Pro vida
e-Cristians:
LA PRESÈNCIA CRISTIANA A LA VIDA PÚBLICA
Participa. FES-TE SOCI
