fbpx

L’ecologisme coherent

Durant els últims mesos hem presenciat les accions que han realitzat alguns «activistes» pel medi ambient llançant diversos tipus de substàncies a conegudes obres d’art de tot el món amb l’objectiu de denunciar l’impacte negatiu que té l’activitat de l’home en el medi natural.

Aquesta preocupació per l’impacte de l’activitat humana no es limita a quatre activistes, sinó que ha esdevingut un dels reptes més rellevants per la majoria de governs del món sent la Unió Europea la capdavantera. A tall d’exemple, el 30% del pressupost comunitari, incloent-hi els Fons Next Generation, es destinaran a polítiques relacionades a afavorir la transició ecològica, també a partir de l’any 2035 ja no es podran vendre en tota la UE vehicles de combustió.

Personalment, aplaudeixo que la UE hagi apostat de forma tan decidida a fer front al canvi climàtic, perquè com va dir el Papa a la COP26 de Glasgow del 2021, calen «respostes efectives» per fer front «a l’amenaça sense precedents del canvi climàtic i la degradació de la nostra llar comuna».

Resumint, amb totes aquestes polítiques es busca limitar al màxim l’impacte de l’home en la naturalesa per tal de no trencar el delicat equilibri sobre el qual se sosté el nostre planeta.

Arribat a aquest punt, hom veu que hem parlat de tothom menys d’un mateix, és a dir, quines implicacions té l’ecologisme en la pròpia persona?

La societat sembla que s’oblidi que, com les plantes o els animals, els homes també formem part del planeta i ens regim en les nostres carns, ens agradi o no, per les mateixes normes.

Per tant, per ser coherent, l’ecologisme hauria de centrar-se primer en la pròpia persona per tal de no fer bo aquella dita que «en casa del herrero cuchillo de palo». Aquesta actitud hauria d’implicar que la vida dels humans, similar a la dels animals, segueix un procés natural pel qual ningú no té dret a aturar-lo, des que s’origina fins que mort. A més, la pròpia biologia ens defineix com a homes o dones, per tant, la negació d’aquest fet fonamental és contrari a l’ecologisme. Altres actituds que un ecologista hauria de defensar són la reducció de la ingesta de sucres o l’oposició a la gestació subrogada.

En conclusió, un ecologista coherent no pot preocupar-se únicament d’allò que li és extern, és més, primer s’ha de preguntar sobre la seva forma de vida per tal de ser conseqüent amb la pròpia naturalesa que se li ha estat donada.

La societat sembla que s'oblidi que, com les plantes o els animals, els homes també formem part del planeta i ens regim en les nostres carns, ens agradi o no, per les mateixes normes Clic para tuitear
Print Friendly, PDF & Email
¿Te ha gustado el artículo? Ayúdanos con 0,50€ para seguir haciendo noticias como esta
' Donar 0,50€

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Rellena este campo
Rellena este campo
Por favor, introduce una dirección de correo electrónico válida.