fbpx

Unes meditacions sobre el Parenostre

¿Quant temps fa que no resem un Parenostre pausat, meditant les seves paraules, per a així poder-les viure?, doncs som-hi:

Pare nostre, que esteu en el cel:  Déu és el nostre Pare i vol que el tractem com a tal, amb la intimitat i confiança amb la que un fill petit s’adreça al seu pare o a la seva mare. Abbà en hebreu vol dir “papa”.

sigui santificat el vostre nom:  Déu és l’únic plenament sant i bo. La nostra felicitat plena serà trobar-nos amb Ell cara a cara en l’eternitat. I també en aquesta vida, el que l’omple de sentit i ens fa veritablement feliços és imitar la santedat del seu fill Jesucrist.

vingui a nosaltres el vostre regne: El sentit de la vida cristiana és participar activament en la vinguda del Regne de Déu. Aquest ha de ser la columna vertebral de la nostra vida. Ens ho diu el mateix Jesús:  “Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja es preocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.” (Mt 6, 33-34)

faci’s la vostra voluntat, així en la terra com es fa en el cel: La vida cristiana suposa la plena confiança en que Déu guia la història i les nostres vides, i que viure plenament és col·laborar amb el pla que Déu té per a cadascun de nosaltres: “Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha decidit cridar” (Rm 8, 28)

El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui: És de necis acumular riqueses en aquesta vida i posar en elles el cor.  Hem de tenir el que necessitem per a una vida bona en el present, i demanar a Déu que ens proveeixi pel futur. “No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. (…) Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor.” (Mt 6, 19-21)

i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors:  El perdó és la mesura de l’autèntic amor. El perdó de Déu a la humanitat és la donació del seu Fill. I nosaltres, com perdonem?: 70 vegades 7?, o fem com el  servent que després de ser perdonat d’un deute immens, escanya aquell que li deu una misèria. (Mt 18, 21-35)

i no permeteu que nosaltres caiguem en temptació:  El consumisme, l’hedonisme, la cultura avui dominant, ens volen convèncer del contrari, però en realitat som veritablement lliures quan, amb l’ajuda de Déu, lluitem per fer front a la temptació i la vencem. Segons Sant Agustí (De libero arbitrio II, 1-2), la llibertat és la capacitat per fer el bé per sobre de les temptacions i dificultats. Però amb el lliure arbitri que Déu ens ha donat, podem decidir-nos per fer el bé o el mal.

ans deslliureu-nos de qualsevol mal:  per molt que ens ho pugui semblar, el nostre veritable i últim adversari en aquest món mai són els altres homes i dones, sinó el dimoni: “Perquè no ens toca de lluitar contra realitats humanes, sinó contra les potències i les autoritats, contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials.”  (Ef 6, 12)

Amén:  Així és, així sigui!

Print Friendly, PDF & Email
¿Te ha gustado el artículo? Ayúdanos con 0,50€ para seguir haciendo noticias como esta
' Donar 0,50€

No se han encontrado resultados.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Rellena este campo
Rellena este campo
Por favor, introduce una dirección de correo electrónico válida.