fbpx

Substituir el PIB, una bona alternativa


A algunes persones els pot semblar inadequat postular la substitució del PIB des del camp cristià com a mesura oficial de l’activitat econòmica, que és el que planteja e-Cristians, i alhora semblar encertada la seva iniciativa anterior sobre l’erradicació de la ideologia de la perspectiva de gènere de tota la legislació espanyola, en nom de l’Estat de dret. Però les dues qüestions formen part de la mateixa lògica comú: aplicar els fonaments, fins i criteris de la doctrina social de l’Església a la realitat política concreta, i més fer-ho basant-se en raons que no necessiten de la fe per mostrar que són les més adequades per al bé comú.

El PIB va néixer a la dècada dels 30 com a eina per mesurar el creixement econòmic sota determinats supòsits. Des d’un inici presentava limitacions, i ja va advertir sobre elles el propi Simon Kuznets, un destacat economista del segle XX, creador del sistema nord-americà de comptabilitat nacional, que és la base del PIB. No només no van ser escoltades, sinó que l’ús del PIB va colonitzar tota l’activitat econòmica, i des d’ella ha esclavitzat la política. El PIB condueix a la societat a no valorar determinades funcions decisives, com el treball domèstic, l’educació dels fills, el treball voluntari, i en contrapartida mesura -i el seu resultat fa créixer el PIB, és a dir, el transforma en un bé- la prostitució, el consum de drogues, la major despesa en seguretat a causa de l’augment dels delictes, el rearmament, la destrucció de la naturalesa i la contaminació per efecte de les congestions del trànsit, per citar només uns exemples concrets.

El PIB no mesura les conseqüències humanes ni ambientals del creixement econòmic, ni les condicions en què es produeix, ni els seus aspectes qualitatius. L’exemple més recent és rotund. Els Estats Units, la primera potència mundial i un dels països de major PIB per càpita, ha vingut registrant un bon creixement al mateix temps que es reduïa l’esperança de vida dels seus ciutadans. Això és anar bé o malament?

Per això han proliferat altres formes de mesurar, altres indicadors, sent el més notori l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de Nacions Unides. Però tots els existents tenen l’absoluta limitació que no constitueixen la mesura oficial i global de l’evolució econòmica.

Per ser més concrets: el que mesura el PIB empeny avui dia en la direcció oposada, en uns casos, o és substancialment diferent, en altres, al que preconitza la doctrina social de l’Església.

Per això la iniciativa d’e-Cristians és necessària, en dirigir-se al president del govern i als presidents de la Unió Europea, perquè assumeixin la tasca d’establir un altre indicador i el promoguin a les Nacions Unides. La seva campanya a Change i la seva crida a participar-hi és una via en la bona direcció.

Si t’interessa el tema i si vols col·laborar, subscriu-te.

Print Friendly, PDF & Email
¿Te ha gustado el artículo? Ayúdanos con 0,50€ para seguir haciendo noticias como esta
' Donar 0,50€

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Rellena este campo
Rellena este campo
Por favor, introduce una dirección de correo electrónico válida.