Set raons perquè l’escola concertada és una qüestió de país

L’escola concertada és una “qüestió de país” en aquest moment a Catalunya. Aquest comentari tracta només sobre l’escola concertada a Catalunya. Aquesta no és només una qüestió pròpia de l’Església catòlica, o de les ordres i congregacions, o del centredreta, o dels nacionalistes, o dels liberals. És una qüestió d’aquests col·lectius i sensibilitats, però no només d’ells.

Alguns que simplement som ciutadans i cristians que treballem pel desenvolupament i la iniciativa social a Catalunya, la considerem una “qüestió de país”. El col·lectiu Treva i Pau va publicar una mesurada, clara i rigorosa col·laboració sobre la llei d’educació recentment aprovada a La Vanguardia de 19-II-2021: “Llei Celaá, qualitat i equitat?”. És d’agrair. En les mateixes dates es van publicar altres interessants escrits sobre la qüestió de l’escola concertada.

Per a alguns, per a qui escriu, aquesta és una “qüestió de país”, és a dir, una de les qüestions que permeten prendre decisions estratègiques i empènyer, acompanyar o frenar processos amb conseqüències duradores i importants per a tothom.

És a dir, segons l’opinió de qui signa aquest escrit, les decisions que es vagin prenent en els propers anys tindran importants conseqüències per al conjunt de la nostra societat catalana. Per què la de l’escola concertada és una qüestió de país?

Set raons:
  1. L’escola concertada és qüestió de país per a la integració del territori, de les comarques. L’existència d’escoles concertades a cada comarca no és de cap manera secundària per a la “habitació” del territori. Una comarca que perdés centres concertats, perdria cohesió, habitabilitat, atractiu.
  2. L’escola concertada és qüestió de país per al desenvolupament rural que, com és ben sabut, implica molt més que productivitat agrària, ja que afecta a la població, a la xarxa d’infraestructures energètiques, viàries, a la sostenibilitat de l’espai rural, a les possibilitats del neo-ruralisme. El rus és molt més que el ager , com ens va ensenyar Joan Vilà i Valentí.
  3. L’escola concertada és qüestió de país com un dels pilars de l’anomenat “ascensor social” per a les capes mitjanes, mitjanes baixes i baixes en la percepció de la renda. L’escola concertada des del segle XVI ha estat “ascensor social”. No m’he equivocat, des del segle XVI ha funcionat com “ascensor social”. L’escola concertada, com les estructures familiars i de transmissió de la terra, té molt a veure amb l’augment o disminució de les desigualtats a Europa, com mostren estudis diversos (E. Todd, Th. Piketty). Es pot cartografiar el nostre continent, el nostre país amb els mapes de l’escola concertada.
  4. L’escola concertada és qüestió de país com a institució originària a Catalunya ja que existeix molt abans que l’escola pública i fins i tot que el nom. Així és un país, en un territori, en una societat, en el nostre, a Catalunya. D’altra banda, és al menys tres-cents anys anterior a l’Estat liberal. Cap Estat ha creat l’escola concertada, sinó que com a màxim l’ha reconegut, ha regulat alguns dels seus aspectes organitzatius i ha contribuït al seu finançament. Escoles concertades van ser molts dels primers col·legis jesuïtes d’Europa, i d’altres parts d’el món, que se sostenien amb suport dels prínceps, els senyors laics o eclesiàstics, els municipis, etc., o de fundacions per als col·legis, o de rendes sempre deficitàries i progressivament insuficients per la inflació dels preus després de l’arribada de l’or i de la plata americans. Els primers col·legis escolapis d’Europa, de Catalunya, van ser escoles concertades “avant la lettre” i a finals de segle XIX encara eren conegudes com escoles públiques; una cosa semblant va passar amb els col·legis d’escolàpies fundats a la Catalunya del segle XIX i regentats durant temps per mestres pagades amb fons públics. De la mateixa manera les “monges de l’Ensenyança “, com en la nostra terra era coneguda l’Ordre de la Mare de Déu des del segle XVII, i tantes altres congregacions esteses a la Catalunya vuitcentista.
  5. L’escola concertada és qüestió de país doncs forma part de la secular xarxa capil·lar de presència de l’Església catòlica en centenars de pobles i ciutats de tot Catalunya i és, per tant, un mitjà essencial per a la continuïtat d’aquesta presència, per la seva pluralitat i per la seva qualitat. Qüestionar el futur de l’escola concertada, posaria en qüestió en el fons i a mig termini una forma d’entendre el nostre país des de fa moltes generacions i per tant contribuiria a desnaturalitzar aquesta presència en un dels mitjans essencials que té de servir al país a través de l’educació, la cultura i la cohesió social.
  6. L’escola concertada és qüestió de país com a mitjà d’integració social , ja que pel seu mitjà, els que des de regions diferents d’Espanya van emigrar a Catalunya al llarg del segle XIX i bona part del segle XX es van fer ciutadans de Catalunya. En els últims decennis ha estat clau d’integració dels immigrats a Catalunya des d’Àfrica, Amèrica llatina o altres llocs. Els que viuen i treballen en molts pobles i ciutats del nostre país ho saben bé, l’han viscut fa anys o ho estan vivint en les actuals circumstàncies de precarietat social en què la capacitat de resposta de la iniciativa social ha passat en molts casos a través de l’escola concertada.
  7. L’escola concertada és, finalment, qüestió de país per una última raó principal. La iniciativa social és una forma cooperativa de contribuir a la construcció i transformació permanent de la nostra societat. Els que creiem que Catalunya no se’n sortirà de l’actual crisi capitalista i post-nacional sense el concurs de tots els bons catalans, com molts altres, més enllà de diferents i legítimes pertinences o adscripcions col·lectives, creiem també que la iniciativa social no és contrària ni s’oposa a la iniciativa privada regida per la concurrència lliure d’interessos, ni al principi de justícia, garantit i servit per les administracions públiques, creiem que la iniciativa social no és secundària ni, en aquest precís sentit, subsidiària dels espais (públic i privat) esmentats, sinó complementària i essencial per a la innovació i desenvolupament social. Si pretenguéssim confiar aquesta reconstrucció només a les administracions públiques o al mercat privat, no només polaritzaríem als actors socials, simplificant un territori complex, sinó que s’empobriria  el concurs de molts, que poden aportar decisivament alguna cosa per aquesta construcció. Per què limitar-nos a confiar només en la iniciativa privada o només en la gestió pública? La resposta a l’actual crisi serà insuficient si no comptem amb la iniciativa social que sabrà lleial i lúcidament rebre, impulsar i desenvolupar amb eficiència i eficàcia projectes de transformació econòmica finançats amb els fons Next Generation-EU, seguint els paràmetres d’augment de la productivitat, resiliència i sostenibilitat dins del sistema europeu constitucionalitzat d’economia social de mercat.

Per aquestes raons em permeto afirmar que l’escola concertada avui a Catalunya és una qüestió de país que ens afecta i importa a tots. L’escola concertada és una qüestió nostra.

Per què limitar-nos a confiar només en la iniciativa privada o només en la gestió pública? Clic para tuitear
Print Friendly, PDF & Email
¿Te ha gustado el artículo? Ayúdanos con 0,50€ para seguir haciendo noticias como esta
' Donar 0,50€

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Rellena este campo
Rellena este campo
Por favor, introduce una dirección de correo electrónico válida.

Menú