Sí, la vicepresidenta ens ha enganyat a tots els ciutadans presentant un acord amb la Santa Seu el contingut del qual no té res a veure amb la realitat. Ho ha fet per un maquiavelisme de vol gallinaci, o per la pruïja de presentar-se com una gran negociadora. Un dels grans diaris d’Espanya titulava «Calvo aconsegueix implicar el Vaticà per no enterrar Franco a l’Almudena». Exactament aquesta era la idea de la vicepresidenta, però això no és el resultat de la reunió, com ha demostrat la nota de la Santa seu. Tal qüestió no es va recordar, perquè ni tan sols es va parlar de llocs concrets. Més encara, la nota afirma quelcom que Calvo no ha esmentat: la necessitat de parlar amb la família de l’afectat, la família Franco. La més alta instància vaticana el que ha fet és: 1.- Desmentir a tota una vicepresidenta del govern espanyol. 2.- Situar el problema en els seus termes reals; el govern que vol el canvi, i la família que és la dipositària del cadàver. L’Església facilita qualsevol acord a què arribin en el marc de la seva missió, que és religiosa i no política.
Amb aquest fiasco en la seva primera sortida internacional, Carmen Calvo ha quedat desacreditada. Resulta infreqüent que la sempre discreta diplomàcia italiana es dediqui a desmentir amb guant de seda a tot un representant d’un govern. És difícil que pugui tenir recorregut en aquest tipus de tasques, i això sumat als anteriors fiascos d’altres ministres, assenyala que una bona part d’aquest govern parla molt, però gestiona malament. La mala valoració del CIS ho confirma.
Seguint aquest camí, el PSOE es trobarà amb l’Església a l’altra banda, quan podia haver procurat tot el contrari. Incomprensible.
